La violència masclista és la principal causa de mort de dones d’entre 15 i 44 anys a tot el món. Segons dades de la Unicef, 3 de cada 4 dones pateixen maltractaments i cada 15 segons una dona és víctima de violència al planeta.

Al nostre país, 53 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles des de començaments d’any, 14 de les dones mortes havien denunciat i 7 tenien ordre de protecció.

Aquestes dades, tot i ser inferiors a les de l’any 2010, ens mostren que la violència envers les dones segueix essent una xacra que amenaça la convivència en la nostra societat i que la seva solució única no pot ser tan sols, una resposta penal per part de l’Estat, ja que aquesta resposta s’ha mostrat , amb les dades a les mans, del tot insuficient per aturar la mort de les dones.

Per poder lluitar conta la violència envers les dones cal, en primer lloc, entendre-la, ja que aquesta és una realitat complexa i polièdrica i, per a la seva comprensió, es fa necessari incidir en el fenomen general de la violència entre els ésser humans, en les relacions de poder i dominació, en la biologia i el sexe i, sobre tot, en la cultura de gènere.

La violència envers les dones és, sota el meu punt de vista, una violència de caràcter estructural. És a dir, el sistema que sosté i legitima l’ús de la violència envers les dones es basa en un procés històric produït i reproduït per les estructures socials de dominació i és alimentat per una ideologia construïda per la cultura patriarcal i androcèntrica.

Per tant, la violència contra les dones només es pot entendre si es relaciona amb allò que la fonamenta: el sistema patriarcal, el qual es troba organitzat en base a unes relacions de poder asimètriques, verticals i jeràrquiques en el vèrtex del qual s’hi troba l’home. És a dir, l’home o “ el masculí ” és el centre de referència per a la conceptualització del que és humà i  la cultura i els sabers en general han fet que aquesta construcció social de l’home sigui vista com a natural i universal i, per aquest motiu, la construcció de la dona i del “femení” ha estat conceptualitzada amb els adjectius d’inferioritat i subordinació, tot associant a cada realitat rols socials diferenciats.

Així doncs, la construcció de rols i d’identitats femenines i masculines comporta la  inclusió d’unes determinades característiques hegemòniques per a cada una d’aquestes identitats, així la tendresa, el sacrifici i l’ajuda als altres s’associa al “femení” i en canvi la intel·ligència, l’agressivitat i la dominació s’associa al “masculí”. Quantes vegades no ens hem sentit “males mares” pel fet de deixar els nostres fills i filles de ben petits per anar a treballar?

La constant assignació social de funcions i activitats a les dones i als homes naturalitza els seus rols, condiciona les seves identitats, la seva visió del món i del seu projecte de vida, i d’aquesta manera la naturalització dels seus rols i atributs de gènere és el que porta a pensar que existeix una relació determinada entre el sexe d’una persona i la seva capacitat per a realitzar una determinada tasca.

La cultura, els costums, etc. han construït, doncs, un model hegemònic de masculinitat que perpetua la violència contra les dones. El model requereix que els homes estableixin la seva autoritat i poder, particularment dins de la llar, en aquesta instància, l’home moltes vegades exerceix el seu poder sobre la seva companya,  fills o filles mitjançant la violència, verbal, emocional i/o física. Els homes no necessiten beure o trobar-se sota els efectes de les drogues per cometre actes violents, com els mites actuals ens volen fer creure, sinó que els homes que són violents amb les seves parelles, s’escuden en les creences sobre la identitat masculina i com aquesta identitat s’ha de reflectir en l’exercici de l’autoritat.

Per tant, si be és cert que és necessària una resposta penal per part de l’Estat per tal de eradicar la violència contra les dones, és necessària també una modificació dels valors i les conceptualitzacions sobre masculinitat i feminitat presents, avui per avui, encara a la nostra societat, i això nomes és possible transformant aquesta societat, impulsant canvis en l’imaginari social que facin impensable la violència masclista.

Mercè Serrano Riera                                                                                                           Assessora per al desenvolupament del Pla Local de Dones